Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | ca. 1686 - 1690 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo (restaurat) | |||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç | |||
| Mesura | 8 ( ) × 16,8 ( ) m | |||
| Altitud | 315 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Sant Benet | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Codi IGPCV | 12.03.004-006[1] | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Festivitat | Sant Benet Santa Llúcia | |||
L'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia d'Alcalà de Xivert està situada a l'extrem més meridional de la serra d'Irta, a 315 msnm, junt a altres construccions i amb les restes d'una torre de guaita del segle xvi.[2] Davant de les construccions, es troba una petita plaça amb un pou al mig, des d'on es pot gaudir d'unes vistes espectaculars: els Columbrets, tota la plana costanera fins a Orpesa, amb el prat de Cabanes-Torreblanca inclòs i, a l'interior, el cim de la Penyagolosa.
Als peus de la plaça, en els darrers anys, s'han realitzat excavacions arqueològiques que han permès comprovar ocupacions humanes que es remunten a l'inici de l'Edat del Bronze, al voltant del 2000 aC.[3]
La pujada amb vehicle es fa pel nucli de les Fonts passant per la urbanització del Pinar. També hi ha una sendera senyalitzada que comença a la carretera de les Fonts.[4]
Aquest edifici, per les seues parts militars, està qualificat de Bé d'Interés Cultural.[5]
Història
[modifica]Data de finals del segle xvii, en què als voltants del 1686 començarien les obres, que acabaren el 1690,[6] i és un exemple típic del barroc valencià de canvi de segle.[2] L'ermita, per la capçalera, té adossada una construcció que serveix de dependències municipals, en la qual encara es conserva part d'una torre de guaita.[4]
Fou restaurada la coberta i la volta en els anys 1995 i 1996 a conseqüència dels danys provocats per un llamp.[7]
Arquitectura
[modifica]L'ermita té 16,80 m de llargària. La maçoneria de pedra i el morter de calç comparteixen la fàbrica del temple. Té carreus als angles i la portada, i està coberta amb una volta tapiada i teulat de doble vessant a la resta.[8]
La façana està centrada en una portada de dos cossos. El cos inferior, elevat de la plaça per tres escalons, presenta una obertura d'arc de llinda emmarcada per dues pilastres dòriques sobre podi i carregant un fris bombat. El centre del cos superior és una fornícula apetxinada, avui buida, emmarcada pel mateix ordre que el cos inferior, rematada per un escut ovalat. I per damunt, una espadanya.[8]
L'interior és un senzill espai rectangular, amb una nau de dos trams coberta amb volta de canó i la capçalera amb volta de quadrant d'esfera sobre petxines. Té una xicoteta sagristia i un púlpit alçat a la part esquerra.[8] L'altar de l'ermita, de factura actual, el presideixen dos quadres de Sant Benet i Santa Llúcia i, al centre, una fornícula amb un crucifix.[9]
El que destaca de l'interior és la seva rica decoració. Tot apareix cobert per esgrafiats blancs sobre fons gris. A la testera apareixen més colors: rojos, blaus i verds. I en diverses parts, es remata amb daurat.[8][10]
Festivitat
[modifica]A l'ermita, Sant Benet comparteix titularitat amb Santa Llúcia.[4]
La festivitat de Sant Benet se celebra la primera quinzena de juny, el diumenge decidit entre els majorals de l'any i el rector de la parròquia, i consisteix en una missa i posterior processó pels voltants. Anys enrere, s'hi feia una peregrinació el tercer diumenge de Pasqua.[4]
La festivitat de Santa Llúcia en l'ermita se celebra el diumenge següent al 13 de desembre, i és responsabilitat dels majorals. Antigament, es pujava en romeria per les dues senderes que hi havia, la que pujava des de la vall d'Estopet, per als veïns d'Alcalà de Xivert i la que pujava des d'Alcossebre. Els actes que actualment s'hi fan són esmorzar popular, missa i processó pels voltants amb acompanyament de dolçaines i tabalets.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: http://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2522.
- ↑ 2,0 2,1 Arnau i Vallina 2001: p. 38.
- ↑ Santa Llúcia, 4000 anys d'història : Exposició : Col·lecció Museogràfica d'Arqueologia Gaspatxera, Saló de l'exposició Edifici Cesal. Castelló: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, 2015.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Pascual Moliner 1997: pp. 222-223.
- ↑ Apartat 2 de la Disposició Addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, modificada per la Llei 7/2004, de 19 d'octubre, i per la Llei 5/2007, de 9 de febrer.
- ↑ Gil Saura 2004: pp. 421-422.
- ↑ Restauración Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia (en castellà). [Full informatiu]. Alcalà de Xivert: Ajuntament, s/d.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Iturat 1992.
- ↑ Arnau i Vallina 2001: p. 41.
- ↑ Arnau i Vallina 2001: p. 39.
- ↑ Sanz Sancho 1992.
- ↑ Sanz Sancho 2009: pp. 99-101.
Bibliografia
[modifica]- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón (en castellà). Castelló: Diputació, 2004. ISBN 84-89944-93-8.
- Iturat, Joaquim «La ermita de San Benito de Alcalà de Xivert» (en castellà). Mainhardt, núm. 14, 12-1992, pp. 20-21.
- Pascual Moliner, Vicente. Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Castelló: Diputació, 1997. ISBN 84-86895-95-2.
- Sanz Sancho, Joan Vicent «Tradicions i costums d'Alcalà. Dia 13 de desembre, Sta. Llúcia». Mainhardt, núm. 14, 12-1992, pp. 22-23.
- Sanz Sancho, Joan Vicent. Alcalà de Xivert-Alcossebre: Territori i patrimoni. Benicarló: Onada, 2009. ISBN 978-84-96623-41-5.
Enllaços externs
[modifica]
- «Ermita de Santa Llúcia». Alcossebre, Municipi turístic de la Costa Azahar. Ajuntament d'Alcalà de Xivert. Arxivat de l'original el 10 de juny 2016. [Consulta: 6 maig 2016].
- «Ermita de Santa Lucía y San Benito» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 6 maig 2016].